L’ideal del moviment correspon al del Modernisme. N’existiren a Munic (fundat l’any 1892), a Berlín (1893) i a Viena (1897). Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important. Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O. Wagner, A. Loos, J. Hoffmann, J.M. Olbrich i G. Klimt. Encara que les construccions d’O. Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena (1898), obra de J.M. Olbrich, en què es fonen els elements neoclassicistes i naturalistes típics del moviment. Malgrat el nom del grup (‘secessió’), els canvis són més en l’aspecte decoratiu i formal que no pas en l’estructural. Pictòricament, l’obra de G. Klimt —recentment revalorada— ofereix una combinació d’elements simbolistes i bizantins que tipifiquen l’eclecticisme soterrat del moviment. A causa de la configuració de major sobrietat que impugnaven els elements progressistes enfront de la industrialització amanerada dels qui seguien l’impuls comercialitzant del Museu de les Arts i la Indústria de Viena, el 1903 Hoffmann, Moser i Wärndorfer crearen la Wiener Werkstätte, i el 1905 l’abandonaren Klimt, Wagner, Orlik, Roller, Moll, Hoffmann i Moser. El 1898 el grup publicà la revista Ver Sacrum, com a exponent de la seva manera de pensar. En la Sezession de Munic, la figura aglutinant fou Franz von Stuck, i en la de Berlín, Max Liebermann.