Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat. Desenvolupà el deisme i criticà els miracles (els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix); elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme. Influí sobre Pope, F.Hutcheson i J.Butler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes. Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue (1699), The Sociable Enthusiast (1705) i Soliloquy, or Advice to an Author (1710).