Es formà a Londres a la Sadler's Wells School (posteriorment The Royal Ballet) i amb Nicholas Legat. Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats (Coppélia, El llac dels cignes, Giselle, i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui col·laborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946) fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat un talent que l’acredità com una de les millors ballarines del segle XX. Es dedicà a fons aleshores a una carrera cinematogràfica que ja havia iniciat el 1948 amb el paper protagonista de The Red Shoes (1948, direcció de M. Powell). Encara que cap de les seves interpretacions posteriors obtingué el ressò d’aquesta poden esmentar-se The Story of Three Loves (1953, de V. Minnelli), The Man who Loved Reaheads (1955, de H. French), Peeping Tom (1960, de M. Powell), i Un, deux, trois, quatre (1960, de T, Young). Paral·lelament, desenvolupà una tasca de difusió del ballet amb conferències als EUA (1977-82) i la publicació de diversos llibres.