Fou professor a Londres, Liverpool i Oxford. Especialitzat des de molt jove en la fisiologia del sistema nerviós, aconseguí de formular una síntesi coherent i aclaridora amb les seves concepcions del “common path”, “integrative action”, etc. La seva gran obra The Integrative Action of the Nervous System (1906) encara té vigència. Fou també historiador de la ciència (The Endeavour of John Fernel, 1946) i assagista (Man and His Nature, 1946). Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1932.