Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo. Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc (Ishizuchi, 1 981 m; Tsurugi, 1 955 m). Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers; al S abunden les perles i coralls. Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant. Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics (mandarines) al vessant W. Molt poblada, encara que amb una densitat inferior a la mitjana del país (225 h/km2 [1985]), és la menys industrialitzada de les illes japoneses; la indústria es concentra a les costes de la mar Seto-naikai, on Niihama (132 192 h [1985]) i Matsuyama (426 646 h [1985]) són els centres principals. Té refineries de petroli, petroquímica, fertilitzants, tèxtils, pasta de paper i paper. Coure i sofre a Beshi.