i Jean Sibelius | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean Sibelius

música mús
Nom amb el qual és conegut el compositor finlandès Johan Julius Christian Sibelius.
Hämeenlinna, 8 de desembre de 1865 — Järvenpää, 20 de setembre de 1957

Format a l’Institut de Música d’Hèlsinki amb M.Wegelius (1892-1910), i a Viena, on en fou professor. Retirat a Järvenpää, prop d’Hèlsinki (1904), es dedicà a la composició. Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga (‘Una saga’, 1892), la suite Karelia (1893), set simfonies (1898-1924), Finlàndia (1899), Concert per a violí (1903), Pan ja Echo (1906), Dance Intermezzo (1907), Bardi (1913), Tapiola (1926), etc. És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda (1909), d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo (1891), simfonia per a solistes, cor i orquestra. Destinada a l’escena, escriví Pelléas ja Mélisande (1905), Belsazarin pidot (‘El festí de Baltasar’, 1906), Snanevit (1908), Scaramouche (1913), Jederman (1916) i Myrsky (‘La Tempesta’, 1926). Basat sovint en la poesia tradicional i en la història del seu país, al començament de segle cercà un tipus d’expressió més abstracta, allunyat ja del nacionalisme musical, com al Concert per a violí; en algunes de les seves obres escèniques, com Tapiola, té un llenguatge orquestral clarament impressionista.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...