Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristal·lins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars (Mulhacén, 3 478 m; Veleta, 3 392 m; Alcazaba, 3 366 m). L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor (afluents del Guadalquivir), Gérgal i Andarax, el seu col·lector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo. Aquests rius s’alimenten de les neus de Sierra Nevada, que origina els contrasts més brutals de la península Ibèrica en passar en 30 km N-S d’altituds alpines (3 000 m) a mar (pendent mitjà d’un 10%) i en 25 km SE-NW de la Veleta a Granada (2 700 m de desnivell). El 1996 hom hi celebrà els campionats del món d’esquí (ajornats l’any anterior per manca de neu).