i Carlos de Sigüenza y Góngora | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carlos de Sigüenza y Góngora

cartografia cartog, astronomia astr i literatura lit
Escriptor, astrònom i cartògraf mexicà de l’època colonial.
Mèxic, 1645 — Mèxic, 1700

Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic. Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra: Triunfo parténico (1683). Escriví també Primavera indiana (1662), Manifiesto filosófico contra los cometas (1681), Paraíso occidental (1684), Infortunios de Alfonso Ramírez (1690), considerada com el primer intent de novel·la mexicana, i Trofeo de la justicia española (1691), entre altres. Com a cartògraf reial, féu excel·lents mapes, un dels quals fou un mapa general de Nova Espanya (1675). Com a astrònom escriví Libra Astronómica y philosóphica (1690), on mostrà familiaritat amb els autors moderns (Copèrnic, Galileu, Kepler, etc).

Llegir més...