Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït. Membre fundador del New English Art Club (1886). Obrí una escola d’art a Londres (1893), on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia. Fou el líder del Camden Town Group (1911) i membre destacat del London Group (1913). Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès. Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena de gènere anglesa (Ennui, ~1913, Londres, Tate Gallery), sobresortí sobretot en les seves vistes de teatre i music-hall (diverses versions del Bedford), complaent-se en els contrasts entre la foscor de les sales i la llum violenta provinent dels escenaris i en un enquadrament de temes no convencional d’origen degasià. Els darrers temps evolucionà cap a una major lluminositat. Fou també un notable assagista de temes d’art.