i Frans Emil Sillanpää | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Frans Emil Sillanpää

literatura lit
Escriptor finlandès.
Hämeenkyrö, 16 de setembre de 1888 — Hèlsinki, 3 de juny de 1964

La seva narrativa s’inspira en la pròpia experiència de la vida camperola, caracteritzada per un sostingut realisme i una certa actitud mística davant la natura. De les seves obres cal destacar Elämä ja aurinko (‘Sol de la vida’, 1916), Hurska kurjuus (‘Santa misèria’, 1919), Nuorema nukkunut (‘Joves apagats’, 1931), Miehen tie (‘La vida de l’home’, 1932), Ihmiselon ihanuus ja kurjuus (‘Esplendor i misèria de la vida’, 1945), etc. Publicà també reculls de contes i llibres de memòries. El 1939 rebé el premi Nobel de literatura.

Llegir més...