i Isabel-Clara Simó i Monllor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor
© Fototeca.cat
literatura lit i periodisme period
Escriptora i periodista.
Alcoi, 4 d’abril de 1943

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme. Posteriorment fou professora a a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana. Casada (1968) amb el periodista Xavier Dalfó, fou directora (1971-83) de la revista Canigó , és col·laboradora habitual a la premsa en català i ha col·laborat en algun volum col·lectiu, com en Dona i societat a la Catalunya actual (1978).

La seva obra, tant literària com periodística, és molt marcada pel compromís reivindicatiu, especialment en la lluita pels drets de les dones, així com també contra les injustícies socials i la defensa del català i la cultura catalana en el marc dels Països Catalans. Entre la cinquantena de títols que ha publicat es poden esmentar les narracions (És quan miro que hi veig clar, 1979, premi Víctor Català, Alcoi-Nova York, 1987, Spiritual, 1993, premi de la Crítica Serra d’Or, Dones, 1997; Estimats homes (Una caricatura), 2001; Angelets, 2004; Homes, 2009; La vida sense ell, 2013; Tota a questa gent, 2014) i les novel·les: Júlia (1983), Ídols (1985), T'estimo Marta (1986), Els ulls de Clídice (1990),  La Nati (1991),  La salvatge (1993), premi Sant Jordi, El Mossèn (1994),  La innocent  (1995), premi València de Literatura, El professor de música, premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa (1999); El gust amarg de la cervesa (1999), T'imagines la vida sense ell? (2000), Rita! L’home que ensumava dones (2001), premi Andròmina, L’home que volava en el trapezi (2002), Adéu-suau (2006), El caníbal (2007), El meu germà Pol  (2008), Amor meva (2010, premi Joanot Martorell), Un tros de cel (2012),Els invisibles (2013), L'amant de Picasso (2015) i Jonàs (2016).

És també autora de llibres d’assaig (En legítima defensa, 2003, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; Adéu Boadella , 2008), teatre (… I Nora obrí la porta, 1990; Còmplices, 2004, La visita, guardonada l’any 2011 amb el premi de Teatre Ciutat d’Alcoi d’Alcoi i publicada el 2012) i del biogràfic Els racons de la memòria (2009).

Fou Delegada del Llibre de la Generalitat de Catalunya (1996-98). L'agost de 2010 s’integrà a la coalició electoral Solidaritat per la Independència, bé que no sortí elegida. L'any 2016 fou nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Li han estat concedits la Creu de Sant Jordi (1999), el premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (2002), el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2009), el premi Pompeu Fabra (2009), la Medalla d’Or d’Alcoi (2013), ciutat que li concedí també el títol de filla predilecta, i el premi Jaume Fuster de l'AELC a la trajectòria (2013). El 2017 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Data de revisió: 
2017-01-17
Llegir més...