i Sind | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sind

Regió de l’Àsia meridional, que constitueix una província del Pakistan.
Població: 
21.682.000 h
[est 1985]
Extensió: 
140.913 km2

La capital és Karāchi. Ocupa la conca baixa de l’Indus i és una plana llevat de l’estreta franja de relleus baixos del Kohistān. El clima és subdesèrtic, amb pluges escasses (menys de 125 mm) i forta evaporació a l’estiu. L’agricultura depèn enterament del regadiu: té una extensa xarxa de canals permanents alimentats per les preses de Sukkur i Kotri, que permeten de regar, respectivament, 3 000 000 i 1 000 000 ha amb forts rendiments, amb conreus de blat, mill, arròs i cotó. A les estepes hi ha pastors nòmades (ovelles, cabres, camells). Les ciutats principals són Hyderābād i Karāchi que és el principal port i centre industrial del país, on es concentra quasi un 50% de la població. Indústria tèxtil, automobilística, química, electrotècnica, del calçat i alimentària. Producció de ciment i tabac. Centre important de l’anomenada civilització de l’Indus (excavacions de Mohenjo-daro), formà part de l’imperi dels Kushān (s. I) i dels guptes (gupta) (s. IV-V). Subjecte als califes de Damasc i de Bagdad (712), passà a mans de la dinastia gaznèvida (s. XI). Independent (~1190) fins a la conquesta d’Akbar (~1560), formà part de l’imperi mongol fins el 1707. Novament independent, el 1842 s’integrà a l’imperi britànic. Conserva temples dels guptes (Mirpur Khās) i mesquites del més primitiu estil indomusulmà.

Col·laboració: 
MDV / DBP
Llegir més...