Vida i obra
Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç. Feu d’antiquari i treballà en publicitat (1933-36). El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet. Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports, L’Esport Català, El Once i Xut, on signava amb els pseudònims de Fivaller, Donald Duck o Tito Letta. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una sèrie de vint-i-vuit cal·ligrames dedicats cadascun a un tennista del moment (excepte el darrer, dedicat a Samitier). L’any 1952 publicà el llibre La singular història d’un club de tennis, sobre la història del Club Tennis de la Salut.
Inquiet avantguardista, fou fundador de l’ADLAN i dels Amics del Circ, col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l’avantguarda, de París i de Madrid. Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a Mirador, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, El Be Negre, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama a l’estil de Joan Salvat-Papasseit i la greguería surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Publicà Radiacions i poemes (1928), La clàxon i el camí. Diari d’un humorista (1931) i Darrera el vidre (1933), llibres en què experimenta la relació entre prosa i poesia.
Després de la Guerra Civil fou periodista a La Vanguardia i al Noticiero Universal. Continuà la feina d’escriptor i publicà, entre d’altres, la novel·la costumista El senyor Joanet del Guinardó (1954), La singular història d’un club de tennis (1954), sobre el de la Salut, i Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès (1960), a més d’una gran quantitat de composicions poètiques. L’any 1973 publicà la narració La micció de l’amistat. També feu col·laboracions en mitjans de comunicació locals i conferències, i fou promotor d’actes cívics i també de recuperació de monuments i espais, activitats vinculades al Vallès Oriental i, especialment, a l’Ametlla del Vallès, localitat on residia i on se situaven els seus orígens familiars. El 1975, pòstumament, s’edità el primer volum de la seva obra (Obra poètica I).
El 1962, a causa d’una campanya en contra seva impulsada per prohoms locals vinculats al règim en resposta a un article seu publicat a La Vanguardia, es traslladà a la Garriga, localitat que li reté diversos homenatges. L’any 2000, amb motiu del centenari del seu naixement, la Institució de les Lletres Catalanes organitzà una exposició itinerant titulada “Carles Sindreu. L’aposta per la modernitat”.
Bibliografia
- Arenas Noguera, C. (2001): “Carles Sindreu i la modernitat esberlada”. Sd’O, 502, p. 56-58.
- Arenas Noguera, C. (2003): “Art, literatura i esport: els cal·ligrames de Carles Sindreu”, dins Arnau, Pilar i Bover, August (ed.): La literatura i l’art en el seu context social. Barcelona, PAM, p. 63-84.
- Diversos autors (2001): Centenari Carles Sindreu (1900-2000). Barcelona, ILC.
- Madrenas Tinoco, M.D. i Ribera Llopis, J.M. (1996): “Estratègies a favor del ‘repentisme’ i del sincretisme narratiu: Carles Sindreu, Ramón Gómez de la Serna i/o Jules Renard i altres”, dins Diversos autors: Miscel·lània Germà Colón. Vol. VI. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXIII. Barcelona, PAM, p. 157-184.
- Madrenas Tinoco, M.D. i Ribera Llopis, J.M. (1996)“Narrativa i vida literària de postguerra: al voltant de Carles Sindreu (1900-1974)”, dins Diversos autors: Actes del desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM, vol. II, p. 77-114.
- Madrenas Tinoco, M.D. i Ribera Llopis, J.M. (1997): “A propòsit del narrador Carles Sindreu: trajectòria i límits d’una recuperació literària”, dins Diversos autors: Homenatge a Arthur Terry. Vol. I. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXIV. Barcelona, PAM, p. 219-229.
- Sunyol i Genís, M. (2001): “Carles Sindreu, l’home polièdric”. Sd’O, 502, p. 52-55.