Estudià comerç. Féu d’antiquari i treballà en publicitat. Periodista esportiu, escriví, signant Fivaller, a La Nau dels Esports. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador de l’ADLAN i dels Amics del Circ, col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l’avantguarda, de París i de Madrid. Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a Mirador, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, El Be Negre, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Publicà Radiacions i poemes (1928), La clàxon i el camí (1931) i Darrera el vidre (1933).
Després de la Guerra Civil fou periodista a La Vanguardia i al Noticiero Universal. Continuà la feina d’escriptor i publicà, entre d’altres, la novel·la costumista El senyor Joanet del Guinardó (1954), La singular història d’un club de tennis (1954), sobre el de la Salut, i Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès (1960), a més d’una gran quantitat de composicions poètiques. També féu col·laboracions en mitjans de comunicació locals i conferències, i fou promotor d’actes cívics i també de recuperació de monuments i espais, activitats vinculades al Vallès Oriental i, especialment, a l’Ametlla del Vallès, localitat on residia i on se situaven els seus orígens familiars. El 1962, a causa d’una campanya en contra seva impulsada per prohoms locals vinculats al règim en resposta a un article seu publicat a La Vanguardia, es traslladà a la Garriga, localitat que li reté diversos homenatges. L'any 2000, amb motiu del centenari del seu naixement, la Institució de les Lletres Catalanes organitzà una exposició itinerant titulada “Carles Sindreu. L'aposta per la modernitat”.