i Josep Lluís Sirera i Turó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Lluís Sirera i Turó

Teatre
teatre teat
Autor teatral i estudiós del teatre valencià.
València, 14 de gener de 1954 — València, 8 de desembre de 2015

Estudià filologia hispànica. La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València. Fou vicedegà (1986-87), degà (1987-89) i director del departament de filologia espanyola (1992-95) de la Facultat de Filologia Hispànica. Posteriorment fou director del servei de Biblioteques i Documentació de la UV (2002-06), i vicerector de Cultura (2010-11). Com a autor teatral, la seva obra és escrita en col·laboració amb el seu germà Rodolf Sirera, amb el qual s'inicià amb Homenatge a Florentí Monfort (1972) i una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració: El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976), El capvespre del tròpic (1980). Amb Cavalls de mar (1989), obtingueren el premi de la Crítica Serra d’Or de teatre. Seguiren La partida (1989), el llibret d'òpera El triomf del Tirant (1991), La ciutat perduda (1993, premi Born de teatre i premi Crítica dels escriptors valencians de teatre), Silenci de negra (2000), El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2006) i Benedicat (2006). Pel seu compte escriví Tardor traïda (1979). Com a historiador i crític teatral col·laborà en revistes com ara Pipirijaina, Destino, Serra d’Or, etc., i publicà els llibres El fet teatral dins la societat valenciana (València 1979), Passat, present i futur del teatre valencià, que li valgué el premi de la Crítica del País Valencià corresponent a l’any 1981 pel millor assaig escrit en català, i Aproximació a la història d’un teatre: El Principal de València (1986). En castellà és autor de Teatro de Meretro (1987) i, en col·laboració, de les Actas de la Academia de los Nocturnos, de les quals publicà diversos volums des del 1988. Amb el seu germà fou curador de l’obra teatral completa de Faust Hernández i Casajuana (1993) i d’Eduard Escalante (1995) en català, i és també autor de Teatre dramàtic de començaments del segle XX (1993), d'una Història de la literatura valenciana (1995) i de Pràctiques escèniques de l'Edat Mitjana a l'Edat d'Or (1999).

Data de revisió: 
2015-11-09
Llegir més...