És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6. Pertany a la seqüència principal i és de color blau. Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11.000K. El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar. La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol.
Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B, la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7.500K; és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc. La massa de Sírius B és quasi la mateixa que la solar, mentre que el seu radi és únicament el 3,4% del radi del Sol. L’existència de Sírius B fou predita per F.W. Bessel a partir de les irregularitats observades en el moviment de Sírius, i fou confirmada per Alvan Clark, que observà per primera vegada l’estel l’any 1862.
Sírius fou un estel molt important per als antics egipcis, pel fet que en aquella època la sortida helíaca de Sírius (que ells anomenaven Sothis) tenia lloc poc abans de les crescudes del Nil. Aquesta circumstància permetia als egipcis la predicció de les crescudes, que eren d’una gran importància per a l’agricultura egípcia.