i Jaume Sisa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Sisa

Sisa (ae)
Música
Sisa (ae)
Jaume Sisa
© CanetRock
música mús
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa .
Barcelona, 24 de setembre de 1948

Després de treballar amb el Grup de Folk (1968), enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixant, que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana. Col·laborà amb Música Dispersa i enregistrà Orgia (1971), Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), Galeta galàctica (1976) i La Catedral (1977). L’any 1979 inicià una reeixida col·laboració amb el grup teatral Dagoll Dagom per al qual compongué la música dels espectacles Antaviana i Nit de Sant Joan (1981). Posteriorment enregistrà Barcelona postal (1982) i Transcantautor (1984).

Després de publicar un recull de poemes i cançons, Lletres galàctiques (1984), canvià d’estil i començà a cantar en castellà (1986) amb el nom artístic de Ricardo Solfa, sota el qual edità els discs: Carta a la novia (1987), Cuando tú seas mayor (1988), Ropa fina en las ruinas (1992) i Yo quiero un tebeo (1993), amb Pascal Comelade. El 1995 tornà a canviar el seu nom pel d'El Viajante. (Sisa Mestres llamado Solfa, 1996). L’any 2000 recuperà el nom de Jaume Sisa. El 2001 actuà per primera vegada en solitari al Palau de la Música Catalana, i reprengué els textos en català. D'aquesta etapa són els àlbums Visca la llibertat (2001), al qual seguiren La bola voladora (2002), El congrés dels solitaris (2005), Sisa y suburbano cantan a Vainica Doble (2006), Ni cap ni peus (2008) i Malalts de cel (2016). Ha col·laborat amb altres cantautaors, entre els quals Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, i ha publicat, amb Carles Flavià, l’obra teatral Tan bé que anàvem… (2013) i, en col·laboració amb el periodista Donat Putx, l’autobiografia El comptador d’estrelles (2015).  .

Data de revisió: 
2015-04-14
Llegir més...