Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal. D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla. És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat. Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres que han enfonsat dovelles en llur interior, com, per exemple, la depressió que ocupa la vall alta del riu Lozoya, al Guadarrama, on es conserven, igual que en altres llocs, restes d’una antiga cobertura cretàcia. En la seva constitució, però, dominen els materials més profunds del sòcol: el granit (sobretot en el sector occidental), les aurèoles metamòrfiques que l’envolten, formades sobretot per gneis de diferents tipus que dominen a la part mitjana i especialment al Guadarrama, i els materials paleozoics menys metamorfosats, com els esquists que es troben al sector oriental de Somosierra. Ultra per l’aixecament i enfonsament dels diferents blocs que el formen, el relleu actual només té explicació en l’evolució morfològica particular durant el Terciari amb el desenvolupament de diferents cicles d’erosió que han format superfícies d’erosió, pediments i inselberge magníficament conservats fins avui. Les glaciacions del Quaternari gairebé no van modificar l’empremta del relleu terciari i només s’hi van instal·lar algunes glaceres de circ amb petites llengües glacials que excavaren alguns llacs (Laguna de Peñalara, Laguna de Los Pájaros i Cinco Lagunas). Però és a la Serra da la Estrêla on les formes glacials foren més poderoses, amb la vall glacial del riu Zêzere, de 13 km de llargada. El clima és típic de muntanya, amb neu durant més de mig any a les parts altes i amb estius i hiverns més suaus en el vessant meridional. Els pins són abundants a la Sierra del Guadarrama i a la Sierra de Gredos, sobretot en els seus vessants nord (pinedes de Balsaín), i a les àrees menys alterades es troben rouredes. Tot el sector és poc poblat, a excepció de la província de Madrid, amb una densitat inferior a la mitjana nacional; es caracteritza per la seva distribució en nuclis concentrats, des d’on realitzen les principals funcions econòmiques, que són l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. L’olivera, la figuera i la vinya són, juntament amb el blat, l’ordi, els cigrons i el regadiu (tabac, cotó i arbres fruiters), els principals productes agrícoles. El bestiar oví, el més important, ha impulsat la indústria tèxtil a Béjar i a Covilha. L’explotació forestal té lloc sobretot a la Sierra de Guadarrama i de Gredos.