A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura, traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats. Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga, des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista.
Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci (‘Els covards’, 1958), Legenda Emöke (1963), Sedmiramenný svícen (‘El canelobre de set braços’, 1964), Smutek porucíka Boruvky (‘La tristesa del lloctinent Bordvka’, 1966), Mirákl (‘El miracle’, 1972), Lvíce (‘Cadell de lleó’, 1969), Babylonsky příběh (‘Una història de Babilònia’, 1967), Nápady čtenáře detektivek (‘Idees d’un lector de novel·les policíaques’, 1965) i Tvář jazzu (‘El rostre de jazz’, 1965).
Rebé, entre d’altres, l’orde del Lleó Blanc (1990), la més alta distinció de la República Txeca, l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (1996) i el premi estatal de literatura de la República Txeca (1999).