i Slesvig-Holstein | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Slesvig-Holstein

Nom alemany deSchleswig-Holstein (de)
Món
Nom alemany deSchleswig-Holstein (de)
Land del N d’Alemanya.
Població: 
2.725.461 h
[est 1996]
Extensió: 
15.731 km2

La capital és Kiel. Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc. Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys. Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord. La població, majoritàriament protestant (20%), assoleix els 171,3 h/km2 (est 1993), inferior a la mitjana estatal. A la costa oest i a les illes hi ha minories de frisons, que conserven, bé que precàriament, llur llengua, i al N, especialment a Flensburg, hi ha una minoria danesa. Dels recursos econòmics, l’agricultura, consistent en cereals, bleda-rave sucrera i patates, la ramaderia bovina i porcina, i la pesca, ocupen directament només el 5% dels actius i aporten el 3% del PIB del land, però la indústria alimentària derivada d’aquest sector té una gran importància. En conjunt, el sector secundari representa el 34% del PIB i ocupa menys del 28% dels actius. Hi ha jaciments de petroli. És tradicional la indústria naval i el tèxtil, sectors actualment en regressió. Predominen la siderúrgia, la mecànica, l’electrònica i l’alimentària, i és en expansió la branca d’alta tecnologia. Els principals centres industrials són Kiel, Lübeck, el cinturó d’Hamburg, Flensburg i Neumünster. Els serveis són el sector econòmic predominant. Pel que fa al transport, ultra les excel·lents comunicacions per carretera i ferrocarril, destaca especialment el canal que uneix la mar del Nord amb la Bàltica, amb un tràfic fluvial de primera magnitud. El territori correspon als dos antics ducats de Slesvig i de Holstein, units sota Cristià I de Dinamarca, el qual, el 1460, fou elegit, per la noblesa autòctona, duc de Slesvig i comte de Holstein, territori erigit en comtat el 1474. Ambdós ducats, anomenats els ducats danesos, conservaren llurs institucions particulars sota l’autoritat d’un lloctinent del rei. Tots els reis de Dinamarca foren ducs de Slesvig-Holstein fins a la mort (1863) de Frederic VII sense parents pròxims agnats. Però els esforços dels reis de Dinamarca per incorporar efectivament els ducats de Slesvig i de Holstein a la corona danesa trobaren l’oposició de la població. El moviment autonomista, iniciat pels volts del 1830, cristal·litzà en la rebel·lió del 1848, que tingué el suport de Prússia (guerra germanodanesa de 1848-50). La intervenció de Rússia i la Gran Bretanya portà al manteniment del statu quo (protocol de Londres, 1852). L’opinió nacional alemanya, però, no ho acceptà i Frederic d’Augustenburg s’erigí en pretendent dels ducats. En decretar Cristià IX de Dinamarca la incorporació de Slesvig a Dinamarca (1863), es desencadenà la guerra dels ducats (1864), que enfrontà Prússia i Àustria contra Dinamarca i finalitzà amb la derrota danesa. Cristià IX hagué de cedir els ducats a Prússia i Àustria (pau de Viena, 1866). Àustria, que volia formar un nou estat confederal i entronitzar-hi els Augustenburg, i Prússia, que cercava el reconeixement de la seva hegemonia, arribaren al compromís de Gastein (1865): Àustria administraria Holstein i Prússia Slesvig. Però l’acord fou efímer i, davant l’actitud de Bismarck, Àustria declarà la guerra a Prússia (1866). Amb la victòria prussiana, Slesvig i Holstein foren incorporats a Prússia. Després de la Primera Guerra Mundial i d’acord amb el tractat de Versalles, hi hagué dos plebiscits, de resultes dels quals el Slesvig del nord retornà a Dinamarca, mentre que el Slesvig meridional i Holstein continuaren integrats a Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya s’annexà el Slesvig del nord, però amb la derrota de Hitler es tornà a les fronteres anteriors. L’any 1946 fou constituït el land de Slesvig-Holstein, que s’integrà a la República Federal d’Alemanya el 1949.

Col·laboració: 
TMT / PJB
Llegir més...