i Juliusz Słowacki | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juliusz Słowacki

teatre teat i poètica poètica
Poeta i dramaturg polonès.
Krzemieniec, 4 de setembre de 1809 — París, 3 d’abril de 1849

Exiliat per raons polítiques des del 1831, el seu patriotisme, dolgut per la situació de Polònia repartida, inspirà algunes de les seves obres i influí en la seva ideologia política, de caràcter progressista. El seu talent, enfosquit per la fama creixent d’A.Mickiewicz, i no apreciat pels seus contemporanis, el convertí, però, en model i mestre dels poetes de la Jove Polònia al començament del s. XX. En la seva extensa obra poètica es revela com un virtuós de la forma i de la llengua, dotat d’una imaginació, una espiritualitat i un encís poètic excepcionals. L’obra teatral, sovint de temes nacionals i dominada pel lirisme, ofereix, això no obstant, una gran força dramàtica i inicià una nova època en el teatre del seu país. De l’obra poètica cal destacar Jan Bielecki (1830), Anhelli (‘Els àngels’, 1837), Ojciec zadżumionych (‘El pare dels empestats’, 1838), el cicle W Szwajcarii (‘A Suïssa’, 1838), Beniowski (1841), Król-Duch (‘El rei-Esperit’, 1845-49), etc, i entre els drames, Kordian (1834), Balladyna (1834), Lilia Weneda (1839), Mazepa (1839), Sen srebrny Salomei (‘El somni argentí de Salomé’, 1843), etc.

Col·laboració: 
GaM
Llegir més...