Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps. Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica. Acabà instal·lant-se a París. Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a P.Cézanne. El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck. Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda (Els camperols de Staphorst, 1931, Museu Municipal d’Amsterdam), Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga.