Adam Smith

(Kirkcaldy, Escòcia, 5 de juny de 1723 — Edimburg, 17 de juny de 1790)

Economista escocès.

Significa el punt de partida de l' escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic. Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt. El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral. Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa. Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 ( Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms ). Contribuí a donar-lo a conèixer la publicació, el 1759, de la Theory of Moral Sentiments . L’any 1764 acceptà la tutoria del jove duc de Buccleugh; deixà la universitat i viatjà durant dos anys per Europa, fet que li permeté de conèixer els fisiòcrates. Durant tot aquest temps, i especialment quan tornà a Escòcia, continuà treballant sobre la Inquiry Into the Nature and Causes of the Wealth of Nations , apareguda el 1776. L’any següent fou nomenat comissionat de duanes a Escòcia i, el 1787, rector de la Universitat de Glasgow. La Wealth of Nations no és un tractat sistemàtic, però té el mèrit d’haver reunit en una síntesi original un gran nombre d’elements preexistents en el pensament econòmic anterior a la seva publicació, proporcionant una doctrina molt mesurada i que gaudí d’un excel·lent acolliment i demostrà una positiva fecunditat. L’obra es compon de cinc llibres. El primer comença parlant de la divisió del treball i continua amb els problemes del valor i el preu. Smith no estableix amb claredat cap teoria del valor, sinó que examina les diverses parts del preu de les mercaderies, és a dir, els salaris, els beneficis i la renda de la terra. El preu es forma en el mercat, que tendeix a un equilibri automàtic, a llarg termini, entre demanda i oferta. És el que vol il·lustrar la imatge de la “mà invisible”. El segon llibre estudia la natura i el procés d’acumulació del capital. La finalitat d’aquest és conservar i augmentar l’estoc de béns que serveixen per al consum immediat de la població. El treball anual d’un país és el fons que li proporciona aquells béns, i Smith distingeix un treball productiu, que dóna lloc a mercaderies físiques, i un treball improductiu, que no té aquesta característica. El llibre tercer, de contingut històric, tracta del desenvolupament de l’agricultura europea des de la caiguda de l’imperi Romà. El llibre quart és dedicat a la crítica dels sistemes d’economia política anteriors, és a dir, el mercantilisme i la fisiocràcia; Smith es declara partidari de l’eliminació de les restriccions al comerç exterior. El darrer llibre és un tractat d’hisenda pública, històric i teòric.