i Ismael Smith i Marí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ismael Smith i Marí

Disseny i arts gràfiques    Escultura
escultura escult, dibuix dib i gravat grav
Escultor, dibuixant i gravador.
Barcelona, 1886 — Nova York, 1972

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona. Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona (1898-1904). Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès (1903), el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista. El mateix any Xènius, des del Glosari, l’investí escultor noucentista. Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) per les seves caricatures i per la seva escultura, i amb segona medalla a la Sisena Exposició (1911). Fou un dels fundadors de “Papitu”, però aviat substituí l’expulsat Feliu Elias a “Cu-cut!" (1908), on col·laborà fins el 1912. Pensionat per l’ajuntament de Barcelona anà a París el 1910, any en què formà part de la junta fundacional de Les Arts i els Artistes i en què exposà al Faianç Català amb Nèstor, Marià Andreu i Laura Albéniz. Estudià a l’École Nationale des Arts Décoratifs, de París (1913-14), viatjà per Anglaterra i els EUA, on féu nombroses exposicions, i s’establí definitivament a Nova York el 1918. Allà col·laborà amb la Hispanic Society, però aviat la seva activitat artística decaigué. Retornà fugaçment a Barcelona el 1926. Passà els darrers temps de la seva vida en un hospital psiquiàtric. El seu estil es caracteritza per un decadentisme influït per Beardsley, patent en les seves il·lustracions de revistes —"Or i Grana”, “Art Jove”, “Picarol”, “La Ilustració Catalana”, etc— i els seus exlibris. Com a escultor, a part la seva col·laboració amb el ceramista Antoni Serra, es destacà pels seus retrats (Prat de la Riba, Cambó, Granados, etc), d’un barroquisme nerviós, i per les seves figures preciosistes, refinades i sovint iròniques. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i també té obres al MOMA de Nova York. Les planxes que gravà es troben repartides entre la Calcografía Nacional de Madrid i la Biblioteca de Catalunya.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...