i Bernat de So i de Vilaragut | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernat de So i de Vilaragut

Bernat de So en un retrat que apareix al retaule de Sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló a Évol (Conflent)
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Conflent?, aprox. 1315 — ?, 1385

Vescomte d’Évol i senyor de Millars (Rosselló). Fill del segon vescomte Joan de So. En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer (1354) i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella (1363). Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí (expedició contra Jaume III de Mallorca).

Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies —avui perdut— en què intervingué el futur Joan I el 1374.

La seva única obra conservada és un poema en 1.330 hexasíl·labs apariats intitulat Vesió , escrit entre l’agost del 1381 i l’octubre del 1382. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l’emperador i tretze reis contemporanis europeus, els quals es troben tots en guerra. En un món desballestat i despietat, pastura dels estralls de la guerra i on els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat només es beneficien els mercaders, que fan grans negocis. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor (manifesta pacifista i hi insereix subtils al·lusions polítiques, on revela la seva experiència com a diplomàtic) i per la interpretació que fa del moment històric. Les descripcions dels escuts dels monarques són una de les més antigues mostres del lèxic heràldic català.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...