La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito. Miquel A.Baltà en fou el cap i l’instructor. Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa. Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, M.González-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi col·laboraven, entre d’altres, Pau Vila, C.A.Jordana i Alfons Maseras. Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d’un escàndol polític.