En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A.Monmany, J.Oliveró, B.C.Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores. Posteriorment hi entraren també J.Martí i Cortada, R.Muns i Seriñà, I.Santpons i R.López i Soler. Una primerenca escissió (19 d’octubre), de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques. L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior (Semanario Erudito, després Periódico Erudito) , on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, però molt pocs d’històrics i d’escàs interès. Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren algun fragment). Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, el 1821, en ingressar la majoria dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciències i Arts de Barcelona.