Visqué a Florència (1562-74) a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae (1562). A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual (tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat); la seva doctrina (socinianisme) els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg. La confiscació dels seus béns per la inquisició (1590) li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim. El 1656 foren publicades les seves obres completes a la Bibliotheca Fratrum Polonorum. Nebot de Lelio Socini (Siena 1525 — Zuric 1562), en reprengué i perfeccionà la crítica cristològica, basada en l’antitrinitarisme de Miquel Servet i l’espiritualisme de Jerónimo Valdés.