Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento. Després d’una estada a París (1899-1907), on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea. El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció: Fruita i licors (1915). Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento.