El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia. Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista (octubre del 1932). Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social. Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933. Fou, d’altra banda, redactor de Després (1934-36). S'exilià el 1936, però no seguí la majoritària incorporació del seu partit al franquisme, i el 1945, amb Modest Sabaté, intentà la represa de La Veu de Catalunya i la reorganització de la Lliga a França. Després s’especialitzà en dret comparat i, a partir del 1956, ocupà la secretaria general de l’Acadèmia Internacional de Dret Comparat de la Haia. És l’autor d’El moviment revolucionari a Catalunya (1932) —on explica l’actuació conspiradora de la Dreta Liberal en 1930-31—, Les lluites socials a Catalunya (1812-1934) (1934) —un resum de la història del moviment obrer català—, així com d'Iniciación al derecho comparado (1954) i Tratado de derecho comercial comparado (1964).