Estudià arquitectura (doctorat el 1973) i filosofia a Barcelona. Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1978), professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino. Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC. El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània. Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic (1983-91), i les reconstruccions del pavelló alemany de Mies van der Rohe de 1926 (1986, amb C.Cirici i F.Ramos), les reformes dels teatres Ullldecona, Torelló i Valls (1985-90) i, especialment, del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1994-99, amb X. Fabré i Ll.Dilmé). En urbanisme, destacà la seva contribució al pla de Jolliette-Saint Charles, a Marsella (1993).
Publicà nombrosos articles sobre història i teoria de l’arquitectura: Rubió i Bellver y la fortuna del Gaudinismo (1975), Eclecticismo y vanguardia (1980), les monografies sobre Gaudí (1983) i Jujol (1990), Arquitectura modernista: Fi de segle a Catalunya (1992) Diferencias: topografía de la arquitectura contemporánea (1996) i col·laborà en nombroses publicacions: sobresurten la direcció de la col·lecció “Arquitectura y Crítica” (1973-90) i la tasca com a conseller de revistes de prestigi com “Lotus” i “Any”. Fou director científic del Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (Barcelona, 1996) i exercí la docència en diverses universitat(Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana, Ticino, etc.).
Fou acadèmic de San Fernando (1987) i membre dels patronats de nombroses fundacions, com la Mies van der Rohe o l’American Institute of Architects. Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medalla Narcís Monturiol (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1999) i el Premi Nacional de Patrimoni de Catalunya (2000).