Antoni de Solanell i de Montellà

(Ripoll?, Ripollès, aprox. 1670 — ?, 1726)

Eclesiàstic.

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix. Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard. Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès. Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat (1710-13), a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V. Fou privat de l’abadia pels filipistes. Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits.