Deixeble a Llotja de Torrescassana. El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona. Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona (1913). Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu. Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París (1925) i assolí un prestigi internacional. Establert a Roma (1936), treballà al Vaticà. De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana (1940), de la qual era professor des del 1929. Fou homenatjat pel FAD (1946), on exposà, i ho féu després a Madrid. El 1964 fou inaugurada una exposició homenatge pòstuma a l’Escola Massana, on fou instal·lat el museu monogràfic que porta el seu nom. Fou l’esmaltador català més destacat del seu temps, i les seves peces, singularment retrats, temes religiosos o mitològics, es beneficien d’una tècnica de virtuós, amb què aconsegueix una gamma riquíssima de coloracions i irisacions.
Autoretrat de Miquel Soldevila (1907)
© Família Gironès
Esmaltador, dibuixant i pintor.