Vida
Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat. Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida. Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza, migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics. El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra (1966, guió publicat a Positivo, núm. 2, 1965-66), no agradà a l’Ajuntament de Barcelona, ja que tractava el tema del barraquisme i altres crues realitats, però la cinta desvetllà el vessant crític del cineasta, aspecte que desenvolupà al llarg de la seva posterior i abundant carrera d’autor radicalment independent. Aquell mateix any 1966 es passà al film industrial treballant per a la productora Teletecnicine (Rafael Ballarín), per a TeleObjetivo o amb la seva petita empresa.
Compaginà aquesta activitat amb la seva pròpia obra, inscrita en el cinema independent o alternatiu. En aquest sentit, realitzà curts d’autor, en 16 mm, principalment reportatges o documentals, com ara 52 domingos (1967), D’un temps, d’un país (Raimon) (1966-68, MM), El largo viaje hacia la ira (1969), ¡Seamos obreros! (1970), La enfermedad alcohólica (1973, MM), Sobrevivir en Mauthausen (1975, MM), Gitanos sin romancero (1976, MM), Autopista: unha navallada a nosa terra (1977, MM), Más allá de las rejas... (1980) i Cada tarde a las cinco (1986, MM). Una filmografia que, amb vídeo, continuà aproximant-se a problemàtiques diverses: Gitanos de San Fernando de Henares (1989), Cuba, ¿callejón sin salida? (1991), Francesc i Lluís (1992) i Ciudadanos bajo sospecha (1993, MM).
Una altra de les seves facetes creatives fou la d’experimentar amb la “màquina d’escriptura”, el muntatge i el so, línia que ja inicià en els curts El Altoparlante (1970), Noticiario RNA (1970), ironia amb falses imatges del No-Do com a vehicle d’adoctrinament franquista, Carnet de Identidad (1970, MM), Film sin nombre (1970), Biopsia para una silla sola (1970, inacabat) i Anti-Salmo (1977), i encara més en els vídeos E-vidències (1981), Guinovart (1981), Videoexperiència PS-1 / Top-less (1982, MM), Bilbo (1983), Oh, Calanda! (1987) i Xaus en acció (1994).
Finalment, el 1999 debutà en el camp comercial amb Saïd i el 2000 dirigí Lola, vende cá.
D’altra banda, també feu d’operador i de director de fotografia il·luminant des dels seus inicis un elevat nombre de curts i força llargs, com ara El viatge a l’última estació (1982), d’Albert Abril, i Com un adéu (1982), de Pere Vila, premis de Cinematografia de la Generalitat 1983; L’home de neó (1988), d’A. Abril; La banyera (1989), de J. Garay; Verónica L. (1989), d’O. Martí i A. Padrós; Rateta, rateta (1990), de F. Bellmunt, i L’última frontera (1992), de Manuel Cussó i Ferrer, que guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat 1992. També il·luminà diverses obres de teatre durant la dècada de 1990.
Com a realitzador de televisió treballà en programes com ara Galeria oberta (1984) i Trossos (1985-86), i en les dues sèries L’oblit del passat (1994 i 1996). També és autor dels documentals Francesc Boix: un fotògraf a l’infern (2000, premiat a Màlaga i a San Francisco), Max Aub, un escritor en su laberinto (2002), Els escolanets de Montserrat (2003), Del roig al blau (2005), sobre la Transició al País Valencià, Kenia y su familia (2005), Vida de família (2007), Ser Joan Fuster (2008), La mirada de Anna (2009) i 1000 lunas (2018), entre d’altres.
Complementàriament, dirigí cursos i impartí seminaris sobre tècnica i llenguatge cinematogràfics i televisius, i molt en particular sobre el documental, en escoles com l’ESCAC o la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
També publicà Curso general de cinematografía (1978), Manual operativo del realizador de televisión (1987), La televisión: una metodología para su aprendizaje (1988), La realización de documentales y reportajes para televisión (1998), Así se crean documentales para cine y televisión (1999) i Los hilos secretos de mis documentales (2002). Així mateix, a partir del 1966 col·laborà en revistes com Objetivo, Nuestro Cine, Cinema 2002, Nueva Lente i Cinema 2001. També és autor de poesia, còmic, conte i assaig, al mateix temps que practicà la pintura.
La seva trajectòria i obra fou guardonada amb el premi especial Cartellera Turia (2003) i el premi Drets humans del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (2019).
Altres films
1966 El cine, un arte de nuestro tiempo (curtmetratge documental).
1975 ¡Torera! (curtmetratge documental); Cantata de Santa María de Iquique, amb J. Rodri (curtmetratge documental).
1976 Cerdá, una gran obra malograda (migmetratge documental).
1977 Votad, votad, malditos (curtmetratge documental).
1978 Manca i especulació de la sang (curtmetratge documental); Condenados a beber, amb M. Pigrau (migmetratge documental); O monte e noso, amb F. Vázquez i M. Pigrau (migmetratge documental).
1980 Orígens del catalanisme polític i La Mancomunitat de Catalunya (curtmetratges documentals).
1981 L’altra normalitat, amb M. Pigrau (curtmetratge documental).
1982 Segrelles y el mercenario (migmetratge documental, vídeo).
1982-83 Terra, entre terra i mar: El Delta de l’Ebre (curtmetratge documental).
1983 Indalecio Prieto (migmetratge documental, vídeo).
2003 Apuntes para una odisea soriana interpretada por negros (migmetratge documental, vídeo).
2006 El hombre que sonreía a la muerte (documental).
2007 Autorretrato (vídeo experimental); Veinte proposiciones para un silencio habitado (vídeo experimental); Diálogos en la Meseta con torero al fondo (documental).
2008 Historia(s) de España (documental); Fragmentos de un discurso (documental).
2009 El poso de los días (documental).
2010 Monólogos de un hombre incierto (experimental); El viaje de los libros (documental).
2011 Adoración nocturna (experimental); Los náufragos de la casa quebrada (documental).
2012 El monte, nuestro más viejo amigo (migmetratge).
2013 La alegría que pasa (documental).
2015 Metemorfosis (documental).
2016 El salón de los espejos (documental).
2019 Memento (documental experimental).
Bibliografia
Garcia i Ferrer, J.M.; Martí i Rom, J.M.: Llorenç Soler. Cineclub de l’Associació d’Enginyers, Barcelona 1996.
González, M. (ed.): Llorenç Soler, dunha beira a outra. Centro Galego de Artes da Imaxe, la Corunya 1994.
Larraz, E.: "Llorenç Soler, la mirada comprometida", Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 211-220.
Martínez Siles, J.; Martí i Rom, J.M.: Entrevista, “Cinema 2002”, núm. 22, 1975, p. 71-75.