i Joan Soler i Faneca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Soler i Faneca

Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte.
Barcelona, 1731 — Barcelona, 1794

Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter. L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort. La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès. Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica (1776), i la restauració de la torre de Sant Joan, a la Ciutadella. Féu el canal d’Urgell i el de Reus, a Salou, el moll del port de Barcelona i el pont de Tremp. El seu fill Tomàs Soler i Ferrer li succeí a les obres de Llotja i del canal d’Urgell; és autor del pont de fusta entre la Duana i el Palau Reial, el 1802, amb motiu de la visita de Carles IV i els reis d’Etrúria.

Col·laboració: 
JBN
Llegir més...