Inicià els seus estudis en un seminari i treballà en diferents oficis. La seva novel·lística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià amb Laberint sense (Quasi plagi) (1978), La prova del mirall (1981) i Camil i Adelf (1981), obres que incideixen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació. La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima (1983), premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany (1985), premi Prudenci Bertrana. Conreà també la narrativa juvenil: El fantasma del Fluvià (1981). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.