Fill del polític catalanista Leonci Soler i March, fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica: Igualada i les batalles del Bruc (1930) i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda (1909), obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer. Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola. Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius parroquials, municipals i generals, esdevé una monografia de gran riquesa informativa. És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).