i Josep Soler i Vidal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Soler i Vidal

Pseudònim de Jaume Roig
Historiografia    Política
Pseudònim de Jaume Roig
Josep Soler i Vidal
© Família Soler-Vinyes
història hist i ciències polítiques polít
Polític i historiador.
Barcelona, 2 d’abril de 1908 — Gavà, Baix Llobregat, 12 de desembre de 1999

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Cofundador del PCC (1928), s’integrà després al BOC (1931). Estudià als Estudis Universitaris Catalans i col·laborà a L’Hora. Participà en la constitució del PSUC (1936). Exiliat a Mèxic (1940) treballà als tallers gráfics de La Nación, i més tard muntà una imprempta. S'apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català (1942), que donà suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions (1945 i 1950), continuà l’activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953). Cofundador (1952), i fins el 1957 secretari de redacció, de Pont Blau, col·laborador en el El Poble Català i altres revistes, el 1965 tornà a Catalunya i s’establí a Gavà.

Publicà Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia (1953), Pels camins d’utopia (1958), sobre Cabet, L’expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines (1969), Plet de termes i de pastures entre Gavà i Viladecans (1981) i Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana (1983).

Llegir més...