i Joan Baptista Solervicens i Pollina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Baptista Solervicens i Pollina

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 1904 — Barcelona, 1961

Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet. Féu cursos de medicina i de lletres i fou un dels fundadors de La Veu Gracienca; després formà part de l’equip que endegà el diari El Matí, i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya. Assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. El 1936 es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un equip (Costa i Deu, Brunet, etc.), a divulgar la causa de Franco. Corregí, per voluntat de l’autor, les memòries i les Meditacions —inèdites— de Francesc Cambó. Humanista, conversador i conseller d’escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes i Cánovas del Castillo, l’antologia La actitud tradicional en Cataluña —Torras i Bages, Maragall i Cambó— (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes d’una gran sensibilitat. Fou catedràtic del Conservatori de les Arts del Llibre.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...