Fou creat amb l’acord de Gdańsk (1980), on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga (iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país), la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia. Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals. En 1982-89 Solidarność fou il·legalitzat, si bé l’ activitat clandestina del sindicat fou clau per a les negociacions que conduïren al canvi de règim (1989). De nou legalitzat, en les eleccions d’aquest any la branca política de Solidarność aconseguí bons resultats a les dues cambres legislatives i Tadeusz Mazowiecki, dirigent de la facció moderada, fou nomenat primer ministre (1989). Wałesa renuncià la presidència del sindicat i fou elegit president de la república (1990). Posteriorment, les tensions entre les tendències moderada i radical (que portaren a la dimissió de Mazowiecki en enfrontar-se a Wałesa en les eleccions presidencials) afebliren l’organització i li restaren protagonisme. En les eleccions del 1993 només obtingué representació al senat. El dia 8 d’agost de l’any 2000, el socialdemòcrata Aleksander Kwaśniewski fou reelegit en el càrrec de president de Polònia per un període de cinc anys més, amb el 53,9% dels vots emesos. Els resultats suposaren una clara derrota per al candidat de la coalició de la dreta en el govern i líder de Solidarność des del 1991, Marian Krzaklewski.