Sóller

Panoràmica del port de Sóller

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca.

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural ( es Port de Sóller), que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa. Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt. (serra d’Alfàbia, 1 068 m alt.), que davalla uns 900 m en 1,5 km. A mig aire, una alineació paral·lela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià. Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx (542 m alt.) al N, sa Mola al SE i el puig de Muleta a l’W del port. Les calcàries triàsiques i liàsiques de la serralada han originat sovint fenòmens càrstics, entre els quals es destaca l’originador del port natural, una dolina d’oval perfecte negada per les transgressions marines. La boca, de només 200-300 m d’ample, s’obre a mar per un avantport seguit de prop per la isòbata de 20 m, entre la punta Grossa de sa Creu i el cap Gros de Muleta. Al fons del port desguassa el torrent Major, procedent del puig de l’Ofre. Reforçat pel barranc de Biniaraix, els seus al·luvions han contribuït a dessecar dos estanys vora mar, i el darrer ha esdevingut l’actual Camp de sa Mar. La vegetació dominant avui (404 ha de garriga i 374 d’alzinar a la serra, però les pinedes, 366 ha, dominen al sud i a l’oest de la ciutat) no traeix la singularitat climàtica sollerica: el clima de la vall, encerclada de muntanyes i oberta a mestral, és més fred i humit que el de les altres terres baixes de l’illa, i s’hi consignen nevades al començament de desembre. El 1982 la superfície explotada era de 4 107 ha (el 96,5% del terme) de les quals 1 677 ha conreades.

Sóller al peu de la serra der Tramuntana

© Fototeca.cat

Predomina el conreu de l’olivera (1 064 ha) i els fruiters (277) entre els quals es destaquen els tarongers i les llimoneres en regadiu. La ramaderia és poc important (48 caps de bestiar boví i 158 d’oví). La vinya, que havia estat important, ha desaparegut pràcticament, seguint el camí d’alguns conreus regats (moreres, cànem i lli). La terra és explotada directament pels propietaris (96,8%). La pesca és poc important. La indústria disposa d’algun mineral de coure i d’una fàbrica de gas, la primera que s’establí a Mallorca. Es redueix a petites empreses alimentàries, metal·lúrgiques, de la pell i tèxtils. Aquestes començaren amb l’arribada, al s. XIX, de Barcelona, de filats de cotó, que hom teixia a Sóller abans que a cap altra vila baleàrica. Durant la guerra civil de 1936-39 Sóller restà el primer centre cotoner de l’Espanya franquista, cosa que compensà parcialment l’ensulsiada del comerç internacional; però l’eufòria tèxtil durà poc. Sóller restà aïllat per terra, fins que l’any 1912 s’inaugurà el ferrocarril (electrificat el 1929) a Palma, allargat l’any següent fins as Port amb un tramvia elèctric per a passatge i càrrega. El comerç marítim, fins aleshores de cabotatge, fou habilitat l’any 1774 per a l’exportació de fruites i verdures i el 1813 per a tota mena de comerç. Els velers sollerics havien començat a difondre les seves llimones i taronges per l’Occitània propera: Marsella i Seta, Toló, Canes, Niça. Aviat s’hi establiren com a botiguers, i quan l’epidèmia del 1860 deixà erms els tarongers, la necessitat de mantenir les vendes llançà els comerciants sollerics cap a Alzira, Carcaixent, Oliva, d’on organitzaren el transport a Occitània pel port de Gandia. Per mar i per ferrocarril, les taronges valencianes rivalitzaren aviat amb les mallorquines a les botigues que els sollerics havien obert per tot l’Estat francès, Bèlgica i Suïssa amb el nom exòtic de jardins d’Espagne . Aquest comerç fou sostingut i eixamplat per una emigració important, que començà essent d’hivern i acabà com a definitiva, cap a aquests estats europeus i Alemanya, cap a les Antilles i Mèxic en petita proporció. En 1913-14 l’emigració arribà al màxim. En el període 1918-36 ja són mallorquins en general i no només sollerics els principals comerciants hispànics de fruita per l’Europa continental. Els contactes amb Catalunya i el País Valencià, especialment de Sóller i Barcelona, esdevingueren tan importants que la línia marítima Sóller-Barcelona-Seta-Sóller esdevingué més important que la de Sóller-Marsella, sovint connectada amb Marsella-Alger. Estroncat el comerç marítim de Sóller i afeblida la tradició industrial, ha calgut orientar-se al turisme. Sóller ha millorat els accessos al litoral, ha regularitzat la platja (els molls només ocupen el N del port) i ha bastit 30 hotels, en part amb capitals de sollerics “francesos”. El 1987 hi havia 3 354 places hoteleres i la població superava els 11 000 h. L’estabilitat demogràfica hi és notable: en dos segles hi ha hagut un augment de població del 50% (uns 7 000 h [1785]). La crisi de la darrera postguerra fou sensible (9 377 h [1950]) i la represa no ha començat fins després del 1960 (9 473 h). La ciutat (4 466 h agl i 1 732 h dis. [1981], sollerics ; 54 m alt.) es troba a l’inici de l’horta, dominant la riba esquerra del torrent Major, en la intersecció de les dues rutes fonamentals: la que segueix la serra de Tramuntana i la de Palma, que ja en terme de Bunyola aprofita l’únic coll que s’apropa als 800 m alt. ( coll de Sóller ). L’església parroquial de Sant Bartomeu, bastida als s. XVI-XVIII, fou reformada i ampliada, amb una nova façana, segons projecte de Rubió i Bellver en 1904-13 (les obres no s’acabaren del tot fins el 1946); del mateix Rubió i Bellver és l’edifici del Banc de Sóller (actualment Banco Hispano Americano) fet en 1909-12. El convent franciscà fou fundat el 1458. Al s. XVI sofrí diversos atacs dels pirates (ha restat des del 1651 la festa folklòrica de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions (en resta una torre) que no foren acabades. Formà municipi al s. XIX amb Fornalutx, que en depengué eclesiàsticament fins el 1913. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s'Alqueria des Comte, els veïnats d'Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i, as Port de Sóller, el santuari de Santa Catalina des Port.