Es donà a conèixer amb la novel·la d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude (1959). L’any següent fou un dels fundadors de la revista “Tel-Quel” i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical Le parc (1961), Nombres (1968), Lois (1972), H (1973), Paradis (1981), Femmes (1983), Portrait du joueur (1985) i Le coeur absolu (1987). Ha publicat també les novel·les Studio (1997), Passion Fixe (2000) i L’Étoile des Amants (2002). Ha conreat l’assaig (Éloge de l’Infini , 2001; Liberté du XVIIIème , 2002) i ha recollit les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York (1981).
Philippe Sollers
© C. Hélie / Gallimard
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Philippe Joyaux.