la Sorbona

La Sorbonne (fr)

Establiment públic d’ensenyament superior de París.

El centre acull l’École des Chartes (1821) i, des del 1968, és seu de les universitats París I (Panthéon-Sorbonne), París III (Sorbonne nouvelle) i París IV (Paris-Sorbonne). Fundat el 1257 per Robert de Sorbon, en els seus inicis era un simple col·legi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268. Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica. Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly. Acollí els primers impressors (1469) i fou dotat de càtedres de filosofia i de grec. El 1554 es convertí en el centre de les deliberacions generals de la facultat de teologia, que des d’aleshores s’anomenà també Sorbona, tot i que el col·legi i la facultat continuaren essent institucions totalment independents. Entre el 1625 i el 1642 l’arquitecte Lemercier reconstruí l’edifici per decisió de Richelieu, que fou nomenat provisor de la Sorbona. Fou tancada durant la Revolució Francesa, i el 1802 acollí els artistes que abans es reunien al Louvre. Finalment, el 1821 fou destinada a centre de la Universitat de París. El seu renaixement s’inicià el 1828, quan hi ensenyaren V.Cousin, F.P.G.Guizot i A.F.Villemain. La facultat de teologia fou suprimida el 1885. L’edifici fou totalment reconstruït entre el 1885 i el 1901, a excepció de la capella, que té pintures de Philippe de Champaigne i la tomba de Richelieu, obra de Girardon (1694). Té la façana ornada d’estàtues simbòliques i a l’interior notables pintures de Puvis de Chavannes al gran amfiteatre.