i la Sorbona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Sorbona

SinònimLa Sorbonne (fr)
ensenyament enseny
Establiment públic d’ensenyament superior de París.

El centre acull l’École des Chartes (1821) i, des del 1968, és seu de les universitats París I (Panthéon-Sorbonne), París III (Sorbonne nouvelle) i París IV (Paris-Sorbonne). Fundat el 1257 per Robert de Sorbon, en els seus inicis era un simple col·legi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268. Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica. Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly. Acollí els primers impressors (1469) i fou dotat de càtedres de filosofia i de grec. El 1554 es convertí en el centre de les deliberacions generals de la facultat de teologia, que des d’aleshores s’anomenà també Sorbona, tot i que el col·legi i la facultat continuaren essent institucions totalment independents. Entre el 1625 i el 1642 l’arquitecte Lemercier reconstruí l’edifici per decisió de Richelieu, que fou nomenat provisor de la Sorbona. Fou tancada durant la Revolució Francesa, i el 1802 acollí els artistes que abans es reunien al Louvre. Finalment, el 1821 fou destinada a centre de la Universitat de París. El seu renaixement s’inicià el 1828, quan hi ensenyaren V.Cousin, F.P.G.Guizot i A.F.Villemain. La facultat de teologia fou suprimida el 1885. L’edifici fou totalment reconstruït entre el 1885 i el 1901, a excepció de la capella, que té pintures de Philippe de Champaigne i la tomba de Richelieu, obra de Girardon (1694). Té la façana ornada d’estàtues simbòliques i a l’interior notables pintures de Puvis de Chavannes al gran amfiteatre.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...