Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins. L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques. Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson. Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari. Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’acció sindical. És autor de Réflexions sur la violence (1906) i Matériaux pour une théorie du prolétariat (1919).