El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs. El territori és molt muntanyós (mola de Palanques, al SE; serra de Millà, 949 m alt., a l’W). El sector forestal (pinedes) és important (muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc), fins a superar les 3 000 ha. Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates. Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades. Els escassos recursos econòmics han afavorit el despoblament del municipi, que ha passat de 1 236 h el 1900 a 154 h el 1986. La vila (112 h agl [2006], soritans ; 661 m alt.) és a la dreta del Bergantes. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció (hi ha, a més, les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc). Després de la conquesta, hom atorgà carta de poblament el 1253. Al s IV era propietat de Joan Ferrandis d’Herèdia, que la vengué el 1367 als jurats de Morella. Des d’aleshores la vila formà part del terme general de Morella. El municipi comprèn l’important santuari de la Balma.
Sorita de Morella
© Fototeca.cat