i Josep Ferran Sorts i Muntades | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Ferran Sorts i Muntades

Sinònim Ferran Sor, Sinònim Ferran Sors
Sinònim Ferran Sor, Sinònim Ferran Sors
Josep Ferran Sorts i Muntades
© Fototeca.cat
música mús
Guitarrista i compositor.
Barcelona, 13 de febrer de 1778 — París, 10 de juliol de 1839

El seu nom és citat sovint en la forma Ferran Sor. Es formà a l’escolania de Montserrat (1790-95); sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita. El 1795 s’establí a Barcelona, on escriví i estrenà l’òpera Telemaco nell’isola di Calipso (1796) i estudià a l’acadèmia militar, d’on sortí oficial. Tingué un petit càrrec administratiu reial a Màlaga. El 1808 reingressà a l’exèrcit i ogtingué el grau de capità; la seva opció com a afrancesat l’obligà a exiliar-se a París. La seva Canción patriótica (1820) fou adoptada pels adversaris de Ferran VII. Reconegut a París el seu talent musical per Méhul i Cherubini, es traslladà a Londres (1815-23), on estrenà una òpera còmica i tres ballets i triomfà com a guitarrista i mestre de cant. De retorn a París, presentà el ballet Cendrillon, i junt amb la dansarina Félicité Virginie Hullin es traslladà a Moscou. Félicité actuà al Gran Teatre d’aquesta ciutat com a primera ballarina; ell escriví una Marxa fúnebre (1825) en honor del tsar Alexandre I, i estrenà el seu extraordinari ballet Hercule et Omphale (1826) amb motiu de la coronació del tsar Nicolau I. Tornà a París cap al 1827 i s’hi establí, llevat d’una estada a Londres.

Des d’aleshores escriví composicions d’alta qualitat per a guitarra i publicà el seu cèlebre Méthode pour la guitare (1830), tractat que ha esdevingut un clàssic; més tard hi afegí una Nouvelle méthode (sd). Publicà un gran nombre d’obres: Divertissement, Variations, Petites pièces, Études (Leçons), Minuets, Grand solo, Sonates, Valses, Pièces de société, Duets, Sérénade (1829), Six petites pièces pour guitare, Six bagatelles, Souvenir d’amitié, Six pièces, Le calme, Souvenir de Russie, Fantaisie pour deux guitares, etc. També compongué tres ballets més, música religiosa, cançons per a veu i piano o guitarra i obres per a piano, quartet de corda i conjunt instrumental.

La manera com tocava la guitarra sorprenia els seus contemporanis, que el consideraven el millor guitarrista del món, especialment en la improvisació. La seva música per a guitarra és extraordinàriament elegant i gràcil i la seva harmonia, amb la incorporació d’acords alterats, era molt audaç per a la seva època. Sorts fou el màxim representant del Romanticisme musical català.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...