Dominicà a San Pablo de Burgos (1524), estudià a Alcalá i a París. Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme (1532-60). La seva obra De iustitia et de iure (1557) el fan un dels creadors del dret internacional. Assistí com a teòleg a Trento (1545-47) i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V (1548). Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579).