Dominicà a San Esteban de Salamanca (1519), fou prior a Talavera i a Ocaña (1503-1538) i vicari general de l’orde a la Germània inferior. Confessor de Carles V (1542-48), intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy. Introduí a Dillingen (Alemanya) el tomisme renovat de Salamanca. Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat. Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola. Entre les seves obres cal destacar Institutiones christianae (1548), Assertio Catholicae fidei (1555) i De Institutione sacerdotum (1558).