Comte de Cleonard. Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez (1838), i ministre de la guerra (1840). La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II (encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio) a fer desbancar Narváez com a cap de govern (19-20 d’octubre de 1849). Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago.
Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España (1847) i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería (1851-59, en quinze volums).